dilluns, 16 juny de 2014
















Quan fa any i mig vaig obrir La rialla del riu sec no em vaig 
marcar un temps de durada, ni altre objectiu apart de publicar 
regularment algunes de les coses que anés fent en català (o en 
valencià, com diem per ací)... i gaudir i aprendre del trajecte.

I fa ja un temps que sentia que el trajecte estava arribant a la fi...

...i avui és l'última parada.




Avui publico l'última entrada de La rialla del riu sec (la nº 253) 
i ho faig amb una vinyeta més. No és una vinyeta especial, 
com podeu veure és una de tantes.

Una de tantes que he fet i una de tantes que faré :-)




No vull que este acomiadament es faci llarg: no vull entretenir-me 
amb els motius ni fer un repàs per les entrades més vistes, o les més 
tristes o les més comentades o les més divertides o les més serioses 
o les més fàcils d'entendre o les més edifícils...

El més important avui és donar-li les gràcies a la gent que 
d'una manera o altra ha donat suport a este bloc.


Gràcies :-)






I res més, a alguns/es de vosaltres us seguiré veient per estos 
mons d'internet o personalment, així que tampoc anem 
a fer d'açò un riu de llàgrimes.

A la resta us dic adéu amb un somriure i desitjant-vos 
felicitat, salut... i bona cosa de rialles.



Adéu !!